Vola el temps, es vesteix la lluna i no hem dormit.
Sospira la vida si ets aquí.
M’entrebanco per poder seguir, encara que no trobi el meu lloc.
Tinc el terra a prop, em bellugo tant com puc.
Allà al fons de l’horitzó, hi ha un després,
que no hem viscut.
Continuarem donant voltes al sol, menjant patates deixant-nos la col.
Només valdrà el que cregui que valdrà, que passi tot el que hagi de passar.
Que els teus pares van fer un miracle, ets un esperma oportunista,
ets un esperma afortunat.
I un cop de puny al campanar, sense tocar ni quarts ni h***s.
Tant si ho veus bé com malament, el que veus serà el que t’emportes.
Que només tu recordes tots els dies que plores,
que plorar és sa i no ho veus fins que no t’enamores,
t’emporrones, cantimplores, eh!
No desesperis, quan el cel cau,
gotes avall , avall, avall
Tira’m a la mala vida, dóna’m sort, vine amb mi.
Buscarem junts la sortida, si és que volem sortir.
Ningú ens dirà el que volem fer, ens dirà el que volem ser, ningú.
Baixant de dalt pujant amunt, escales parlen del camí.
Trucant-me a mi no surt ningú, potser és que encara estic aquí.
I hem estat vius tots els matins, i no sabríem fer res més.
Ho estimo tot i em veig a mi arrecerat sota el matí.
Que els teus pares van fer un miracle, ets un esperma oportunista,
ets un esperma afortunat.
No desesperis, quan el cel cau,
gotes avall , avall, avall