[Olmos]
Abans el meu poble es vestia de terra i faixa
hui la terra mor a mans d’un brut feix de la Caixa
l’aixà és peça d’arqueòleg de ciutat ben vestit, pentinat,
especulant la veritat, de bat a bat, obrint finestres i balcons
a les nits tristes d’estiu a la porta sentint els trons
hui es parla de “muerte” i la mort sembla un poema vell
el pardal ja no és ocell, la corbella és un anell d’or
puc sentir els plors al cementeri
ressonen antics els llits, ungles clavades als pits, ofegats crits
als nínxols, clamen venjança
gravades a sang i espasa
mort, fam i submissió entrant d’Almansa
tinc un pot ple d’esperança captiva
li cante amor al meu poble, Plaerdemavida
arribe al meu destí i bese la cara al futur,
sabent que el meu botxí no baixa del nord al sud
puc sentir l’olor brollant l’aigua de l’a**ut
amb el cap alt i convençut, que ens venceren i hem vençut
forçuts com el guerrer cabut de Moixent
ens furtaren la llavor però tenim la força i el forment
camines decididament, conscient
que ens tallaren la llengua però parlarem si cal amb les dents
no serà voldria ser, serà som i serem i no hi ha preu
tres segles després seguim en peu
regadius, conreus, pobles, grans ciutats
ens volgueren agenollats, separats, però hem tornat
la força de Basset, maulet, valent soldat
jo sóc aquest que em dic… cavaller com Àusias March
romans, fenicis, musulmans, jueus i cristians,
què vos passa valencians? acomodats i provincians,
encara plorem a Miquel Grau i passen els anys
Montanejos, mil putades, per vosaltres seguim germans.
TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L’ARREL
XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT
TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L’ARREL
XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT
TENIM REGADIU, TENIM SECÀ
PRESENT, FUTUR D’UN POBLE SOBIRÀ
TENIM REGADIU, TENIM SECÀ
PRESENT, FUTUR D’UN POBLE SOBIRÀ.
[Antzoki]
M’aclame a tu mare de terra sola, per la gola
herberet de la Mariola, Balansiya, olor a flor
de Vinarós a Oriola contarelles i rondalles de Valor
cassalles, llengua d’or al segle de la buidor
amistat i sol, no hi ha dol al trinquet
ressona el caragol de mar maulet
avançar de fet a fet, de fit a fit mirar al mar
el rebesnét del Tio Canya fart de pagar i callar
partida al truc, tasca, dolçaina i llaüt
a l’ombra d’una carrasca versos del Coral Romput
un cognom orellut i un camí al Puig ben sabut
és el que tinc, és l’herència, de qui mai s’ha venut
clamàrem indepèndencia en places plenes
per la bonica València amb la il·lusió a les venes
hui faig un cant humil, fill, a aquella primavera
a l’Ajuntament de Russafa, a la Casa de la Palmera
a les alqueries que no estan, a cada sèquia
que hui és entelèquia i imaginació, redempció
mos rodó, mona de Pasqua, vesprades d’estiu
nét del Grau, el marítim dóna pau i caliu
cartells de Renau, art contra èlit, brut cristall
dies passar, baixar la vall, samplejar al tall
el meu últim ball, el teu posat noble
bramant en la llarga nit del nostre poble
fira i porrat, murta i baladre, arrop i tallaetes
pactes que ixen cars, tenim idees netes
fogueres de Sant Joan, pàtria mediterrània, rata penada
Xàtiva en la memòria, arrasada, socarrada
la història és nostra, el futur és a les mans
Tombatossals, arròs en costra, moros i cristians
dignitat, orgull, humilitat, valencianes, valencians
hui lluitant contra lladres, botxins i tirans.
TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L’ARREL
XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT
TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L’ARREL
XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT
TENIM REGADIU, TENIM SECÀ
PRESENT, FUTUR D’UN POBLE SOBIRÀ
TENIM REGADIU, TENIM SECÀ
PRESENT, FUTUR D’UN POBLE SOBIRÀ.