Pregunta-li un dia al silenci qui ha set el que ha cridat,
pregunta-li un dia als ressons s’ha trencat el plat.
La boira matinera m’humiteja el camí,
són les petites coses les que ens deixen dormir.
M’avorreix saber el que faré a l’aixecar-me del llit,
avorrit d’inventar mons que em beneficien a mi.
Sóc un mag que prova màgia, i el conill no ha sortit,
no vull ser el que sempre es queixa, no et vull complicar el camí.
No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.
Junts o lluny, com dos cops de puny, sobre el cap muntanyes de fum.
No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.
Ja ens veurem i farem el pi, perquè sí.
Si és que avui no hem vingut a plorar.
Avui no hem vingut a plorar.
Regala’m el que no val diners,
si estic tan bé avui que no em caldria viure més.
Hi ha estones que parlo amb el vent.
Quan és fosc estic com un llum fluorescent
Des de que tinc memòria que no penso en les coses.
Tots els dies fent cançons per cantar-les amb les oques i els rics,
els més rics són el cant dels grills.
No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.
Junts o lluny, com dos cops de puny, sobre el cap muntanyes de fum.
No ho deixis morir, tot és una merda però estem aquí.
Ja ens veurem i farem el pi, perquè sí